Cubaneando
Fruit dels meus viatge a Cuba, vaig fer el projecte Cubaneando. Consta de fotografies dels cubans i de les cubanes i dels carrers i la seva vida. Aquí teniu una mostra.
Preestrena Projecte solidari amb els nois i nois de l'Associació Vilanova Actua
L'Associació Vilanova Actua és una associació d'oci inclusiu del Garraf. Te com objectius promoure, fomentar i desenvolupar activitats en el temps d'oci i temps de lleure, de les persones amb discapacitat, mitjançant una línia de treball inclusiva i promotora de la integració social.
Cada any preparen diferents activitats: teatre, coreografia...
L'any 2019 els vaig fotografiar durant l'assajos d'una actuació de dança que van fer al Cercle Catòlic de Vilanova i la Geltrú. D'aquí va surgir el projecte Preestrena.
Unes de les fotografies va guanyar el primer premi Capta el voluntariat. Organitzat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Mediterraniament
El mar, la pesca, les postes de sol, la Pasifae són fotos que faig quasi cada dia, sobretot durant els mesos de novembre, desembre i gener que hi ha una llum especial. És un projecte de renovació constant. Aquí teniu una mostra.
Selfies i confinament
La pandèmia del Coronavirus es va declarar el dia del meu aniversari, l’11 de març. Ho vam celebrar a Barcelona. El restaurant estava gairebé buit, i s’ensumava una tristor difícil d’explicar. Enfilàvem el camí cap a Vilanova, pensant que la normalitat ja començava a ser anormal, l’escalada la incertesa començava justament en aquell precís moment.
Confinada a casa, només sortia per fer petites coses, anar a llençar les escombraries i el retrobem a “l’hora del pati”, a les 20 h, aplaudint als nostres serveis sanitaris.
Durant els curts trajectes, quan anava a llençar la brossa, o a fer els petits encàrrecs, me’n portava la càmera i fotografiava com esclatava la primavera i les expressions del nostre patir.
Durant aquests 60 dies de confinament estricte els dies es replicaven com els virus, i quasi no en trobàvem diferència, tots em semblaven iguals, però no tothom els veia de la mateixa manera. Vaig demanar als amics i als amics dels meus amics, presencials i virtuals que m’enviessin una selfie tot dient el que sentien o el què pensaven, i el resultat va ser molt participatiu i variat.
Així, doncs, amb aquests projecte es construeix un diccionari d’expressions i sentiments, durant aquests 60 dies de confinament, amanit per escrits i poemes.
Agreixo a tots els participants per confiar en mi i formar part d’aquest document que a partir d’ara, ja forma ja part de la història.
L’exposició consta de 17 fotografies meves fetes durant el confinament, 150 selfies amb els sentiments de cadascú per escrit i els poemes.
